Països Catalans
Les reformes educatives als Països Catalans (Principat -Catalunya i Catalunya Nord- , Andorra, País Valencià, Franja de Ponent,Illes Balears) es van concretar a final dels anys 80 als territoris sota jurisdicció francesa i cap a la segona meitat dels 90 als de jurisdicció espanyola.
A la Catalunya nord la Llei Devaquet (1986) fou un element galvanitzador de les mobilitzacions que van continuar a l'Estat espanyol durant tot el curs 86-87, i que van provocar la caiguda del ministre Maravall. Les mobilitzacions van continuar dins d'una lògica de paralització de l'ofensiva neoliberal a l'Estat espanyol amb diverses mobilitzacions (1990, amb estudiant ferida de bala a Zaragoza) , 1993 (augment desorbitat de taxes) i multitudinàries 1996 (entrada en vigor del Tractat de Maastrich autèntica "constitució neoliberal" a l'ombra).
La contrareforma educativa prenia un altre aire a mitjans dels 90, no es tractava simplement de privatitzarEn sens estricte, canviar la titularitat d'un servei. En sens menys estricte, orientació cap als interessos privats. Aplicat als serveis públics, orientació cap a models de rendibilitat econòmica pritoritzats per sobre dels interessos o beneficis socials del servei. o de restringir la despesa pública en favor de l'ensenyament privat hi havia quelcom més. Així a la Catalunya Nord van apareixer una sèrie d'informes (Attali, 1998, Thelot 2003) que amparaven un altre tipus de mesures la concepció de l'ensenyament com un mercat en el sentit més ampli del terme (mercantilització del coneixement, e-learning, serveis perifèrics etc.) que consideraven obsolet el model d'universitat tal i com s'havia configurat des d'una lògica legitimadora d'aquesta farsa que s'ha anomenat capitalisme renà, al sud apareixia l'informe pascual (2000) i l'informe "universidad 2000" (Bricall, 1999). La contracimera de Seattle (1999) i l'exit de la protesta contra els aedes del nou capitalisme va evidenciar que les respostes als problemes havien de canviar, per bé que l'únic interrogant era saber amb quin instrument el capitalisme global atacaria l'ensenyament públic.
En aquest sentit, no deixa de ser prou curiós que un dels descobridors de la vinculació entre l'EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)., amb la seva declaració de la Sorbona (1998) com a marc fundacional i les estratègies del nou capitalisme, no sortis de "la intelectualitat acadèmica progresista de rigor" sino fos un profesor belga d'ensenyament mitja Nico Hirtt que a l'article "los 3 ejes de la mercantilización escolar" i en el seu llibre "los amos de la Escuela" l'any 2001 posses en evidencia. A partir d'aquest moment les mobilitzacions es van succeir amb aquest coneixement implicit, així la protesta contra la LOU (2001) va aplegar a Barcelona 80.000 persones, la protesta contra la LOPRI i la LMD (2003) i el CPE (2006) foren multitudinàries a la Catalunya nord.
Concretament les perspectives de l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). a l’Estat espanyol sorgiren escuetament en informes a finals dels 90, o en el propi Reial Decret de Distrito Unico Universitario (2000), però no és fins el febrer de l’any 2003 que el Ministerio de Educación y Ciencia publica un document marc sobre implantació de l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)., i per tant quan el moviment antibolonya pot treballar en base a alguna cosa de la que encara no s'ha fet difusió.El problema era doble, en primer lloc es desconeixia els efectes de l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). i sobretot vincular aquesta oposició a un discurs antagonista vertebrat que vincules les contrareformes educatives "locals" -LOU, i la seva reforma, LUC, LOCE, LOE etc-a les estrategies del capitalisme global que utilitzava com a cavall de troia l'EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)., amb una estrategia coherent i proactiva que excedís de la dinàmica ja esgotada d'acció reacció.
La lluita contra la implementació de l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). ha servit per demostrar que dins del moviment antagonista a Bolonya enorme perspectiva de creixement una vegada superades les tímides mobiltzacions encara del curs 2004-05, si deixem de banda les prou importants contra la guerra d'Irak, ja des de mitjans de la present dècada el 2005-06 fins a l’actual han esdevingut succesives mobilitzacions en creixement arreu dels Països Catalans fins arribar a possar en dubte el que feia moltes dècades que no passava que es qüestionar la pròpia validesa del model i ser capaços de tirar enrera la seva implantació.
Imatge: Manifestació a Barcelona 6 de Març de 2008
Bibliografia per ampliar:
L'Estat francès
Mobilitzat contra la reforma de la llei de recerca i ara contra la llei d'autonomia universitària (LRU), les accions a l'Estat francès han estat molt lligades al rebuig de les mesures de precarització laboral dels estudiants universitaris (el CPE, que va estar reitirat) i amb una forta implicació del professorat i personal de recerca. [Article en profunditat] [Més informació]
Estat espanyol
A l'estat espanyol les principals mobilitzacions es van iniciar el 2001 amb la filtració de l'avantprojecte de la primera llei que implementava la reforma, la Llei Orgànica d'Universitats (LOU). Les protestes van estar precedides del rebuig als informes que orientàven la reforma (Informe Bricall) i contra la pujada de les taxes universitàries. En aquest primer moment van protestar tant estudiants com professors i autoritats acadèmiques; fins el punt de diverses universitats es van declarar insumises a la llei (la UAB, p.e.). Desprès d'un curs de mobilitzacions, la llei va ser aprovada per la majoria absoluta del Partit Popular al Congrès espanyol a l'estiu. Els grans focus de mobilització van ser Galiza, Sevilla, Madrid i el Principat. I van comportar l'expulsió de diversos estudiants de la Universitat de Sevilla.
Amb la pujada al poder del PSOE va reformar la LOU l'any 2007, reformes que les autoritats acadèmiques i part del professorat van considerar suficients i que els estudiants i una altra part del professorat van considerar un emascarament que no tocava les problemàtiques de fons. A partir d'aquest punt els estudiants van continuar les mobilitzacions, però amb menys forces i amb caràcter puntual com l'anunci de la supressió de titulacions com Hª de l'Art o diverses Filologies (durant el 2006). Aquest catàleg de titulacions va ser retirat i les mobilitzacions contra Bolonya van prendre dimensió europea arran del Foro de Bakaiku, i l'establiment de dates de mobilizació al novembre i al segon semestre a tota Europa i un caràcter obertament anticapitalista en la lluita contra l'EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education)..
El gran rebrot va ser amb l'aprovació del Reial Decret que defineix com són les noves titulacions a la tardor de 2007. A partir d'aquest moment el moviment estudiantil ha anat in crescendo fins a finals del 2008 en que es van produir les primeres ocupacions de les aules de diverses universitats. En tot el procés de mobilització els punts de referència han estat les diferents universitats dels Països Catalans (ocupacions al País Valencià i mobilizacions a Barcelona), així com Madrid i Sevilla.
Itàlia
Fins el 2008 no havia hagut cap mobilització destacable a l'àmbit de l'ensenyament. Enguany, el ministeri d’Instrucció Pública dirigit per Mariastella Gelmini vol dur a terme una reforma educativa que inclou des de l’educació primaria fins la universitària sota el pretext de la “qualitat i la racionalització de la despesa”. Tanmateix, la reforma s’ha concretat més en una retallada de la despesa pública en educació. A l’escola primària es vol retornar al model de “professor únic” (fins ara hi havia tres) per a rebaixar la despesa en personal docent i reduir la jornada escolar setmanal de les 40 actuals a les 24 hores.
Les conseqüències d’aquestes mesures suposa una rebaixa de la formació del jovent, un bloqueig a la contractació de nou personal acadèmic i l’acomiadament de la plantilla que ara feia tasques equivalents als interins o substituts a l’Estat espanyol. A banda de la rebaixa de la despesa pública, es volen introduir l’avaluació acadèmica de la conducta dels escolars i la segregació dels estudiants d’origen immigrant en aules diferencials.
Pel que fa a la universitat, la llei de pressupostos preveu una dràstica retallada dels fons públics destinats a formació superior a un termini de 4 anys i s’obre la possibilitat de que les universitats públiques puguin convertir-se en fundacions de dret privat (és a dir, privatització pura i dura). Aquesta retallada coincideix amb l’anunci de que els diners estalviats per l’estat seran destinats a “ajudar” als bancs en crisi i a la despesa militar.
Totes aquestes reformes han estat introduides mitjantçant decret i amb l’aprovació de la llei de pressupostos a l’estiu, sense debat parlamentari ni social. Después d’un periode de greu desinformació, des de fa dues setmanes no hi ha dia sense manfiestacions, concentracions…, ocupacions, …
L’ona a anòmala. El front de protestes és molt divers. Tot va començar amb el moviment de les professores i associacions de mares i pares, molt lligats als sindicats confederals. D’altra banda, els estudiants de secundària i universitaris a més d’investigadors estan mobilitzant-se amb total autonomia. Les forçes polítiques d’esquerres semblen haver deixat tot el protagonisme a les assemblees com únic espai per a la confrontació i la lluita. El moviment s’autoanomena “ona anòmala” està tractant diversos temes que van més enllà dels drecrets i que denuncien tot un sistema social construït sobre la precarització del treball, de la vida quotidiana, la desqualificació i la mercantilització de la formació universitària prenent com a excusa conjuntural la crisi del sistema econòmic. El lema conjunt “nosaltres no pagarem la crisi”.
L’aliança entre professorat i rectors universitaris amb l’estudiantat sembla més conjuntural i corporativa que no pas compromesa amb l’anàlisi de fons, en una defensa dels seus privilegis corporatius. Tanmateix, “l’ona” s’està configurant com a moviment social autònom i ara està treballant en la coordinació nacional.
El govern de Berlusconi que fins al moment havia tingut un consens espectacular les mesures engegades, comenta a tenir por de les protestes socials i el mateix Berlusconi ha fet declaracions a on crida sense embuts a valors feixistes com la familia i l’ordre davant les accions pacífiques dels estudiant, va dir textualment ”.
Dos dies després d’aquestes declaracions, Cossiga – obscur polític d’antiga trajectòria al sí de la Democràcia Cristiana- ha aconsellat a una entrevista a un diari Itàlia l’ús d’infiltrar agents provocadors dins les manifestacions. [llegir entrevista traduïda].D’altra banda, el feixisme i els infiltrats ja han començat a fer acte de presència a les manifestacions (p.e a Piazza Navona, Roma) agredint amb pals als estudiants que es manifestaven. [Veure vídeos] [Més informació]
Finlàndia
Davant l’anunci de reforma de la llei universitària (new Universities Act) comencen les mobilitzacions: una manifestació amb 1.500 persones es manifesten febrer de 2008 a Helsinki. La reforma incideix en l’autonomia financera de la universitat i tot i que manté la gratuïtat dels estudis superiors per als autòctons, comena a introduïr taxes per als estudiants estrangers.[Veure vídeos] [Més informació]
Portugal
A Portugal la reforma es va aprovar amb pressa i no va afectar directament als estudiants del moment. Tot i aixó, el malestar a les universitats luses es fa sentir i s'agreuja a mesura que s'apropa el termini de culminació de l'EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç.
Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). i de l'AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995.
: 2010. [Més informació]
Regne Unit
Estat pioner en l'aplicació de les receptes neoliberals a l'àmbit dels serveis públics, també l'educació, durant els governs de Tatcher i del socialiberalisme de Tony Blair. El deteriorament de la qualitat i l'equitat de 'ensenyament ha fet sortir al carrer en els darrers mesos als treballadors del Regne Unit. De fet a l'abril de 2008 el professorat va fer vaga per primer cop en vint anys. I durant el 2009 ja s'han convocat diverses manifestacions en defensa de l'ensenyament públic [Més informació]
Alemanya
Irlanda
Novembre de 2008. Histórica manifestación en Cork (Irlanda) contra los recortes en la educación
We liberate this space for ourselves, and all those who want to join us, for our general autonomous use. We take the university in explicit solidarity with those occupying the universities and streets in Greece, Italy, France and Spain.“ 
