Donat el caràcter especial i l'alt contingut pràctic de les titulacions d'enginyeria, els criteris generals dels graus repercuteixen de manera diferent. Així doncs, la càrrega de feina es veu augmentada per la quantitat de pràctiques i treballs (major que en la resta de titulacions), així com per l’elevat nombre de seminaris setmanals de presència obligatòria a la gran majoria d’assignatures, i per últim, per les sessions de pràctiques en què una absència pot comportar el suspens d'aquella assignatura.

Un altre aspecte característic que cal destacar és que tant els continguts de les assignatures com les eines utilitzades per a treballar-los, de manera teòrica i pràctica, es veuen condicionats a productes i decisions de determinades empreses vinculades a la universitat en qüestió. Aquesta vinculació amb l’empresa proporciona a l’alumnat una experiència centrada en les eines més habituals en els seus futurs llocs de treball, per així facilitar la inserció directa de la universitat a l’empresa. Aquesta experiència, però, només facilita la inserció en unes determinades empreses i no proporciona un coneixement suficientment ampli per a poder gaudir d’un ventall d’oportunitats molt més gran. A més, un coneixement menys centralitzat i més ampli garantitza una bona formació de l’esperit crític individual i, en definitiva, de l’esperit de la universitat com a alma mater; és a dir, com a font de coneixement en sí mateix, pel propi enriquiment i creixement personal.

Un altre aspecte en el que incideix  Bolonya, especialment a les enginyeries, és a les pràctiques en empreses, que històricament abundaven. Amb les reformes que comporta el Procés de Bolonya el temps disposat per tal de dur a terme aquestes tasques és equivalent a vuit hores de treball al dia, ampliant així el temps dedicat amb l'antic pla d'estudis. A més a més, comporten una introducció al món laboral per part de l'estudiant permetent-li obtenir experiència que li servirà per a exercir una feina, però també està treballant i produint beneficis per a l'empresa on es fan les pràctiques. No hi ha garanties laborals ni sindicals i tampoc són remunerades les hores de treball, per contra, es paguen com a crèdits.

Aquesta igualtat entre les titulacions d’enginyeria tècnica i els nous graus es pot considerar negativa, ja que per a accedir al mateix coneixement i formació s'haurà de cursar un any més, el qual es dedicarà a ampliar formació transversal sense contingut específic de la titulació.

Per a les velles titulacions d'enginyeria superior hi ha un problema afegit ja que per tal de cursar la mateixa formació cal realitzar un màster que, tot i ser suposadament a preu públic, comporta un increment exponencial de l'actual preu de matrícula.

Que una titulació tingui una certa atribució professional vol dir que a efectes legals l'estat reconeix a la persona titulada com a competent en un determinat àmbit de coneixement. Per tant se'l considera una persona apte per a certificar les condicions de funcionament d'un determinat element. Aquestes atribucions són molt importants a l’hora d'aconseguir un lloc de treball ja que permeten obtenir unes condicions laborals i de salari òptimes.

A les titulacions d'enginyeria tècnica i superior aquestes atribucions estaven repartides: les titulacions tècniques tenien certes atribucions professionals però les més rellevants estaven en les titulacions superiors. Amb les noves titulacions adaptades a Bolonya algunes de les atribucions de les enginyeries tècniques estaran associades a les noves titulacions de grau, però una gran part ho estaran a les titulacions de màster.