Aquest acord té la finalitat de realitzar una progressiva liberalització de sectors econòmics basats en els serveis fins ara dominats per l'Estat  o conegutis com "serveis públics", com són per exemples les telecomunicacions, el transport, la sanitat o en el cas que ens ocupa l'educació. Liberalitzar un sector comporta la creació d'un mercat a on els proveïdors competeixen en igualtat de condicions per prestar el servei. En el context dels srerveis públics es tradueix en la conversió d'un sector dominat per la inversió de capital públic a un sector basat en la inversió de capital privat; per tal d'establir un equilibri de mercat . Aquesta inversió de capital privat te l'objectiu de recuperar-se i obtenir benficis. Aquest context es basa en les lleis del lliure mercat en que les inversions estatals estan considerades com a perturbacions a eliminar en tant que impedeixen la llibertat de comerç en igualtat de condicions, en aquest cas, per transmetre coneixements.

Els sectors a liberalitzar es van plantejant pels diferents paisos en les succecives rondes de negociació de l'acord. Malgrat que no hi ha actes publiques d'aquestes reunions s'ha reconegut publicament per diversos governs que el sector de l'educació ha estat posat sobre la taula de negociació i s'ha acceptat impulsar la seva liberalització.

El vincle entre l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). i l’Acord General de Comerç de Serveis

L’Acord General de Comerç de Serveis AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. , és un acord internacional de comerç de  serveis que estableix la progressiva liberalització dels serveis, en detriment de la gestió pública dels mateixos inclosa l’Educació (article 1.3 de l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. ), dins d’aquesta lògica  s’inclou la implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i l’Espai Llatinoamericà i del Carib d’Educació Superior.
La Llei d’Universitats Catalana (2003) en el seu preàmbul refereix:

“El Govern de la Generalitat ha de preveure la liberalització d’aquest sector (l’ensenyament) en el marc de les negociacions de l’OMC”.

En aquest sentit l’article 6 de l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. estableix la necessitat que els acords d’aquest organisme s’apliquin mitjançant Lleis-marcs estatals com per exemple la LOU o els Reials Decrets que implementen la LOU a l'estat espanyol  o la LUC a Catalunya.
Dins d’aquesta lògica per l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. entén que existeix “comerç de serveis educatius” en els següents casos:

• -Subministrament del territori d’un país membre amb destinació a qualsevol altre país membre (exemple: cursos a distància, pròpis de l’ensenyament no presencial i que dins de l’espai Europeu d’Ensenyament Superior tindrà molt de pes)
• -El consum a l’estranger d’un servei per ciutadans d’un estat membre dins del territori d’un altre Estat membres així per exemple quan un estudiant català del sud va estudiar a la Universitat de Perpinyà s’entén que l’Estat francès exporta serveis educatius a l’Estat Espanyol -La presencia comercial d’un estat membre en un altre estat membre (per exemple l’Institut francès al sud de la Frontera, l’Estat francès exporta serveis educatius a l’Estat espanyol
• -La mobilitat de persones físiques, un docent finès ve a donar classes als Països Catalans, Finlàndia exporta serveis educatius a l’Estat espanyol.

L’article 7 de l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. entenent imprescindible la comparabilitat de titolacions per tal de garantir la lliure circulació de serveis sense entrebancs administratius, extrem que en el cas dels Estats europeus, l’EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). és el marc teòric.
L’article XV és un dels més problemàtics de l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. i el que amenaça d’acabar de manera directa amb l’ensenyament públic com a tal. L’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. entén com a subvenció:

“Contribució financera derivada dels poders públics o de qualsevol organisme públic dins de la
jurisdicció territorial d’un país membre” o “de qualsevol altra forma d’ajuda sobre els ingressos
o els preus (…) si es confereix amb això un avantatge”

En aquest sentit és interessant destacar la cesió a les entitats bancàries de la política de beques pròpies de l’Estat a la universitat mitjançant l’ordre 1702/2007 de 12 de juny. i l’article 81.3.b de la LOU que el preu dels ensenyaments es fixarà de conformitat amb el seu cost real, establint una clara tendència a que les taxes cada vegada cobreixin un percentatge menor del cost real de l’ensenyament,

-El mercat de l’Educació és un mercat d’una potencialitat econòmica molt important mou uns 2 bilions de dòlars anualment i és el cinquè sector exportador d’una potència industrial de la magnitud d’Estats Units amb exportacions que l’any 1997 van superar els 8.300 milions de dòlars, tan sols la recepció d’estudiants estrangers dins de les teves fronteres per als EEUU amb uns 500.000 estudiants estrangers que suposa una entrada de divises de 7.500 milions de dòlars. Segons dades de l’auditora Merryl Lynch, a la Gran Bretanya els actius bursaris del sector de l’Education Business van experimentar a finals dels 90 un agument del 240%. Des de el 1950 els estudiants han crescut en nombre relatius el doble que la població mundial, així si a principi de la dècada dels 50 eren 250 milions de persones el 1999 ja eren 1500 milions, aiximateix durant el mateix període els estudiants d’ensenyament superior s’han multiplicat per 14 de 6, 5 milions a 88,6 milions en un total de 500.00010 universitats

Les motivacions que aquests Lobbies tenen per intervenir en el sector educatiu els enumera Antoni Verger de l’observatori del deute, rendibilitat econòmica que ofereix el sector educatiu, ja referida en anteriors apartats i que es concreta en els següents sectors:

1.-E-learning i lifelonglearning, ambdós conceptes ja referits anteriorment i inserits dins de la mateixa lògica, les noves tecnologies implantades dins del món de l’ensenyament amb l’objectiu de reduir la despesa aprofitar unes òptimes perspectives de mercat i potenciar el concepte “d’empleabilitat” com aquella aptitud del treballador quie adquireix al llarg de tota la seva vida laboral com una adopació de coneixements concrets i lligats al seu lloc de treball per sobre dels abstractes i generalistes que subministra l’ensenyament reglat.
2.-L’Ensenyament Superior, universitats extrangeres presionen la liberalització i desregulació dels mercats de serveis per tal de poder-se implantar als mercats europeus amb uns models legislatius més rigids i reglamentistes.
3.-Formació interna, les grans corporacions a EEUU han creat els seus propis centres docents com: l’Institut Vodafone, The Coca-Cola Learning Center o un element que demostra que les diferències entre models cada vegada es difuminen la instal·lació a l’Estat francès l’any 2000 de la Universitat McDonalds o la possibilitat de donar títols oficials de batxillerat al Regne Unit des de l’any 2008.
4.-Serveis perifèrics: no pròpia i directament lligats a la tasca docent però imprescindibles pel desenvolupament d’aquesta: material didàctic, inspecció i gestió de recuros, transport i menjador escolar, activitats extraescolars, tutories etc.

El lobbie que a nivell de la UE ha perseguit amb més insistencia el mercat educatiu ha estat i és sens dubte l’ERT els primers informes on destaca la importància capdal de l’ensenyament en el nou capitalisme neoliberals és de 1989 i destaca que:

“L’educació és una inversió estratègica vital per a l’èxit del futur de l’empresa (…) el desenvolupament tècnic i industrial de les empreses europees exigeix clarament una renovació accelerada dels sistemes d’ensenyament i dels seus programes”.

Recomanació recollida per la DGXXII sectorial d’ensenyament de la Comissó Europea. El Grup de reflexió sobre l’educació de l’ERT manifesta la receptivitat de la Comissió de la seva proposta. Aquesta afirmació no és gratuïta la Comissió en el seu Llibre Blanc d’Educació (1995) afirmava:

“La conveniència de reforçar els llaços dels sistemes educatius amb l’entorn local, amb les empreses i els empresaris més concretament per a millorar la comprensió de les necessitats d’aquests darrers i així ampliar l’empleabilitat dels alumnes”.

El concepte empleabilitat com posteriorment esmentarem és un element clau del projecte de contrareforma educativa dels lobbies de pressió.

Requisits per a desenvolupar-se plenament reformes jurídiques i econòmiques:

• -Liberalització Creació de mercats o quasimercats en aquelles esferes que al ser d’interés públic o fruit d’una lògica keynesiana proveïa l’Estat en règim exclusiu, la creació de rànquings d’universitats en el qual es subordina el finançament amb l’ANECAAgència d'àmbit estatal que dóna suport a les universitats en tots els processos relacionats amb l'assegurament de la qualitat i la millora de la competitivitat del sistema universitari. L'ANECA va ser creada pel Ministeri d'Educació i Ciència després de l'autorització del Consell de Ministres del 19 juliol de 2002. D'acord amb la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, l'ANECA presentarà al ministeri que tingui les competències en matèria d'universitats i al Consell d'Universitats els informes necessaris sobre els processos d'avaluació, certificació i acreditació a l'Estat espanyol, i podrà sol·licitar o prestar col·laboració als òrgans d'avaluació de cada comunitat autònoma. (www.aneca.es) i l’AQU (art. 79 de la LOU Disposició adicional vuitena de la mateixa norma i article 118 de la LUC).

• -Mercantilització , la creació i foment de grans consorcis educatius per part d’entitats públiques i els agents privats. Als Països Catalans: Edufrance, a l’Estat francès i Universia a l’Estat espanyol.

• -Privatització facilitar la introducció dels agents privats en la provisió, titularitat o gestió del servei públic educatiu: creació d’insitituts mixtes privats i públics dedicats a la investigació (82 a 84 LOU) o la cesio a les entitats bancàries de la política de beques pròpies de l’Estat a la universitat mitjançant l’ordre 1702/2007 de 12 de juny.

La primera llei que es va fer a nivell estatal va ser la LOU, feta el 2001 pel govern del Partit Popular. Aquesta llei estableix els principis bàsics per a la liberalització del sector de l'educació superior a tot l'estat, complint així amb el AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. . Posteriorment el Governs del PSOE fa la Llei Orgànica de Modificació de la LLei Organica de Universitats (LOMLOU). Aquesta llei estableix diverses millores laborals aixi com modifica alguns dels organs de govern respecte la LOU.

També a nivell estatal el govern aprova diversos reials decrets. Aquests són lleis que desenvolupen alguns aspectes que en el redectat de la LOU i LOMLOU es deixen per desenvolupar. Exemples d'aquests reials decrets són el reial decret de regulació de les titulacions universitàries, que estableix la diferenciació entre grau, màster i doctorat, el reial decret que regula els crèdits ECTSNova moneda única acadèmica europea. Comptabilitza 25 hores de treball de l'estudiant, del les quals s'estima que un 30% seran de docència presencial. Fins ara el sistema de recompte eren els crèdits eren de 10h de docència presencial. L'establiment de l'ECTS no garanteix cap equiparació d'estudis, és la substitució de les taules comparatives ja existents per als estudiants Erasmus. Comporta un encariment del servei prestat per la universitat. Es sol anunciar com una mesura per tal de "valorar el treball de l'estudiant" tot i que ja abans els estudiants estudiàven i feien treballs fora de l'aula sense haver de pagar per això, només pel servei rebut com a docència presencial per personal qualificat (docent)., el que estableix el Suplement Europeu al Titol....

A nivell català, en compliment de la LOU i la LOMLOU, aprova la Lleu de Universitats de Catalunya. Aquesta llei concreta molts dels aspectes que el text vigent de la LOU delega a les comunitats autònomes.