L’Organització Mundial del Comerç , que actualment esta conformada per 145 estats, té com a origen  l’Organització Internacional del Comerç (1946), del que únicament va perdurar el capítol dedicat a arantzels el GATT, organització vinculada a les Nacions Unides, i per tant la política del GATT s’havia de subordinar al dret internacional públic i als drets humans. Després de la Ronda d’Uruguay (1986-94) i amb la creació de l’OMC l’any 1995 con subjecte de dret internacional deslligat d’aquest pret internacional públic.
Hi ha dos clàusules que marquen les característiques essencials del’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. , Les clàusules “ rollback” i “ standstill”.

La clàusula standstill significa que independentment dels compromisos iexempcions que sol·licitin els Estats membres, no es podrà “nacionalitzar” cap sector per part del sector públic. La rollback significa que un estat cal que avanci cap a la completa liberalització del servei com per exemple passa amb els serveis postals la privatització completa dels quals finalitzarà el 2009. Dins de l’AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. s’inclouen 5 categories dintre del mercat de serveis:  L’ensenyament primari, secundari, l’ensenyament superior, l’ensenyament per adults, i altres serveis d’ensenyament.
Un principi essencial dels acords de l’OMC en general és el de “Nació més afavorida”, segons el qual un estat membre  no pot discriminar a cap exportador de productes de característiques similars obviant característiques com si el subministrador de serveis ha respectat els drets laborals, mediambientals del país d’origen per què l’OMC està completament deslligada els acords internacionals sobre drets humans i socials de tots els Organismes Internacionals.
Cal dir abans de prosseguir sobre els aspectes més polèmics de l’Acord General sobre Comerç de Serveis, que la informació sobre el mateix no pot ser mai completament actualitzada per que des la mateixa OMC, els Estats prefereixen que no es facin públiques les actes de les reunions fins a 12 o 14 mesos després de la seva realització.
Aquest fet pot succeir mitjançant l’Òrgan de solució de Diferències, tribunal de l’OMC destinat a aplicar sancions als països que estableixin obstacles a la lliure competència de serveis prescindint de factors com  que el producte perjudiqui el medi ambient del país receptor, la seva cultura o qualsevol altre be jurídic susceptible de protecció. La sanció consisteix en l’aplicació d’aranzels sobre un producte del país sancionat, així l’OMC ha estat camp de batalla de la majoria de guerres comercials entre EEUU i la Unió Europea, i dins d’aquesta lógica l’ensenyament colaterlament por quedar afectat dins de la disputa en altres sectors.

Aquestes declaracions van construint progressivament el que es coneix com a Espai Europeu d'Educació Superior(EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education).). Aquest nou concepte constitueix la marca comercial del futur sector educatiu liberalitzat que dibuixa el Acord General de Comerç de Serveis. És fàcil veure que el que es promou com a EEESAplicació de l'AGCS en matèria educativa superior a Europa. Compta amb models homòlegs a altres àrees del planeta, als quals participen altres dels 144 Estats que formen part de l'Organització Mundial del Comerç. Per exemple: ALCUE (Espacio Común de Educación Superior es una iniciativa de los países de la Unión Europea, de América Latina y del Caribe) i APAIE (Pacific Association for International Education). són a groso modo les parts teorica i potencialment positives del sector educatiu superior liberalitzat, sense un analisi del que això comporta.

Els diferents ministres que participen d'aquestes rondes com a ministres tenen la obligació de acatar les normes internacionals com l'AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. . La unica manera de poder dur a terme la liberització d'un sector crític per la societat com és l'educació per molts governs només pot passar per una estratègia de comunicació i ocultació de la realitat del procés per tal que sigui acceptat. Aquesta és la tasca que realitzen els ministres en aquetes trobades.

El paper del govern com a promotor del procés de Bolonya comença des de bon principi en la participació en la OMC i en l'AGCSSegona ronda de negociació de obertura de mercats al sí de l'Organització Mundial del Comerç. Té com a objectiu liberalitzar mercats fins ara monopolis o quasimonopolis de l'Estat com a serveis públics. En formen part de la negociació la sanitat, els transports, les telecomunicacions, i la educació en tots els trams (des de primària, fins a l'ensenyament superior, educació a distància, música, idiomes, ...). Va signar-se la primera ronda l'any 1995. , així com en els diferents documents que redefineixen el paper del coneixement en la societat com l'estratègia de Lisboa.

Dels diferents lobbies a nivell internacional en destaquen tres:

• GATE (Global Alliance for Transnatinal Education) que es defineix com una “aliança internacional en el món dels negocis dedicada a la transnacionalització de l’educació”. El seu president Glen R. Jones justifica l’existència del lobbie:

“Des de el punt de vista de l’empresari l’ensenyament constitueix un dels mercats més grans, i amb major creixement
(...) el sector resisteix a la tecnologia els seus costos augmenten (i) hi ha molt poca competència. Es fa cada vegada
més gran la distància entre la demanda de formació i la capital d’acollida de l’ensenyament superior. Per totes aquestes
raons, els empresaris consideren que l’ensenyament, és un extens mercat per a conquerir”

• L’ERT (European Round Table) integrada per les 45 transnacionals europees més grans, ja referenciada més amunt, té 11 grups de treball inclòs un d’educació  [http://www.ert.be/working_group.aspx?wg=15]

• L’ESF (European Services Forum) Potser la demostració més palesa que l’ensenyament ja és un objectiu d’aquest lobbies empresarials es el fet que el fenòmen de “les portes giratories” també es dona dins del món de l’ensenyament. Així Morris Tabaksblat exdirector general de l’ERT és a la vegada president del consorci empresarial angloalemany de serveis educatius Reed-Elseiner.